Mònica Bofill

Mònica Bofill

Llicenciada en Direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre i Biotecnologia per la UAB. Estudis d’Art dramàtic a Nancy Tuñon (2003-2006) i a Studio East, Kirkland, WA (USA) (1999 – 2002).

Ha dirigit obres com Els Brugarol de Ramon Madaula (Premià de Mar, 2020);  L’huracà de Carme Montoriol (TNC, 2020); Paradisos Oceànics d’Aurora Bertrana (Teatre Akadèmia, 2019); Incògnit de Nick Payne (direcció i traducció, Teatre Lliure, 2019); La Benvinguda de Marc Guevara (Sala Beckett, 2018); Co-direcció amb Judith Pujol de Tot va bé, si acaba bé de William Shakespeare en un muntatge de la Cia. Parking Shakespeare (Parc de l’Estació del Nord, 2018); Las Travesuras de la Bruja Novata (co-direcció amb Adrià Aubert) (Palau de la Música de València, 2018). Barbes de Balena d’Anna M. Ricart (El Maldà, 2017, 2019); Oh my God Barcelona! basada en La Vie Parisienne de Jacques Offenbach (Auditori de Barcelona i El Maldà, 2016); Les Supertietesd’Anna M. Ricart (El Maldà, 2015 i 2016, Premi Fundació Catalunya−La Pedrera); Films per a l’exposició DEMOS: viure en democràcia (Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2015); Constel·lacions de Nick Payne (direcció i traducció, Teatre Akadèmia, 2013); L’Honorable Home d’Estat (lectura dramatitzada, TNC, Barcelona 2013). Co-dramatúrgia i disseny audiovisual de l’espectacle Ciutat de Vidre (Mercat de les Flors, 2016; Sala Beckett, 2017; Premi Adrià Gual 2015).  Com a ajudant de direcció ha treballat amb Didier Ruiz, Ramón Simó, Magda Puyo, Rafel Duran, Alexander Herold, Sergi Belbel, Bijan Sheibani i Cristina Clemente, entre d’altres.

Ha traduït l’Antologia de quatre obres destacades de Caryl Churchill (Bosc boig; Cor blau; Prou borratxo per dir t’estimo?; Escapada solitària) (co-traducció juntament amb Sílvia Ferrando) de la col·lecció Dramaticles de Comanegra; L’alè de la Vida dirigit per Magda Puyo (Sala Muntaner, 2015) i Neu Negre dirigit per Pere Planella (Teatre Ovidi Montllor, 2011).

“La fórmula de la felicitat i l’èxit és aconseguir ser tu mateix
de la manera més intensa possible.”

MERYL STREEP

Utilitzem cookies per oferir-te una millor experiència.